sobre la sorra de la caleta a garraf
tornes a somriure d'aquella manera tan i tan diferent
ja sé el que tractes de dir-me
i miro al cel esperant algun núvol blanc amb forma singular
el temps va passant i anem fent camí entre la sorra i el mar
la tovallola pesa quan la vols espolsar
sona una música de fons que ens fa moure els peus
el enfonses a la sorra per sentir-los lliures després
sempre has sigut com banyar-se després d'una hora de sol
m'enfonso, faig el pi i surto perquè algunes algues em toquen el turmell
estirat tan prim i moreno
així és com et vull,
m'ofeguen les ganes de dir-te que sé el que penses
i per què avui somrius així
ignores l'amor que t'envolta
i poc a poc tot s'acaba
com el sol es pon
inevitable cada dia, cada vegada
la platja es queda i el sol ja no pica
tot és raro a mesura que arribem al cotxe
et miro i tornes a somriure com abans
cada cop més evident, em trec les ulleres per somriure jo
et llanço amor i sexualitat
però, inevitablemet, sóc com la sorra als teus peus
un rastre d'aquell dia d'estiu
