vull ser algo per a tu
vull que em miris sense parar
perquè vull poder fer-te mal i que m'en facis
vull que ens estimem com mai ningú s'ha estimat
així serà més nostre aquesta manera que de ningú.

a l'estiu calipo i dieta,
sandia i les xancletes fan mal al peu
tiretes i tirants a l'estiu al teu costat
si anem a la platja, bocata de pollastre
l'aigua i la cerveseta brutes per sota de sorra fina
ens banyem al mar, per fi!
i sopem amanida i jo sandia
sortim a pessejar però és massa aburrit
perquè la foscor dels carrers no m'agrada,
entrem a un bar i demanem
combinats i cerveses i el cambrer ja riu amb naltres
obrim la porta zigzaguejant
arribem a la plaça rient sense parar
quin estiu més al·lucinant, no vull que acabi mai
arribar a casa és el final i el principi de demà: a la platja de nou
no puc cansar-me perquè m'acaricies el braç mentre em torru a l'hamaca de 10 euros
ens tornem a banyar al maaaar un altre cop
(cuantes vegades ho va endivinar manel l'any passat?)
surto mullada, mugrons que et miren i volen marxar a casa
quin ensurt, obrir els ulls.
per què no hi ets??
sort que fa olor a cafè i pastes
espero un minut i em portes l'esmorzar

en somnis, quan era infidel,
em quedava nua devant teu alguns minuts
per que em miressis i saber que era l'única
per agradar-me i per que tot hagués valgut la pena
també ens cantavem les lletres dels grups favorits
i darrera els policlins,
ens feiem petons
simples però plens de culpabilitat
jo era l'única
però de sobte quan em desperto,
ets dormint aquí
amb cara de tontu i parlant en somnis
i com sempre tens calor,
et tapo per molestar
tu m'agobies a la ducha
no m'agraden els matins
vull seguir darrera el policlin
menjant gelat de la teva cullera
i que em facis massatge mirant la sèrie

el temps va passant i anem fent camí entre la sorra i el mar
la tovallola pesa quan la vols expolsar
sona una música de fons que ens fa moure els peus
el ensfonses a la sorra per sentir-los lliures després
sempre has sigut com banyar-se després de mitja hora seguida de sol
m'enfonso, faig el pi i surto perquè algunes alges em rocen el tormell
ets allà estirat tan prim i moreno
ets lo únic que vull
dir-te que sé el que penses i per què avui somrius així

el vacío estelar, el vacío de tu vida
el libro inacabado, el cd medio rayado,
la ceniza del cigarro, la película en versión original,
el vaso medio lleno de agobio trasdendetal
un lugar al que volver al que jamás podremos ir
pero donde nadie nos espera
queda un adiós enfermo
como un adiós en el desierto