castelldefels - barcelona

un matí qualsevol del dia a dia d’una vida que sent que si li escapa en cada badall, la carma és al tren llegint cosas que lo nietos deberían saber de camí a passeig de gràcia. si en un moment es distrau i mira per a finestra, es sorprèn inventant-se una nova existència. i si en un moment es concentra, se’n adona que pel passadís del tren es mesclen els desitjos d’unes cinquanta vides que semblen inertes. atrapada entre la cantant prodigiosa i la relació de sofà els diumenges, la carma fa un esforç per no deprimir-se i ho aconsegueix. li sembla que fa segles que es prepara pel moment de fingir un somriure gens fals i ple d’harmonia. regna el silenci dels no sé com arribaré a finals de mes. és una calma furiosa que fa pudor a aixella.