sant jordi pop III

montblanc en un dia de cel rogent i molt de vent un drac rarot i de cos atzur crida afamat reclamant el que és seu se’l sent fins molt enllà, fins al palau on hi viu un rei molt poc agosarat sa filla plora mentre es posa un vestit blanc i emprèn camí i la pren la histèria perquè la lletraferida va buscant la mort inevitable com el vent que bufa previsible com el tro quan veus el llamp ara camina per un tros rocós i de sobte un reguitzell d’una esperança entre espines i silenci d’un bosc fosc un tal jordi es presenta fent un ball amb una espasa relluent de sang la princesa corre fort cap a la revelació per tacar el vestit amb el vermell que resplendeix amb la fosforescència de l’espasa i la carícia que ell li fa de sobte quan ell la mira no veu dona sinó rosa